A l’octubre del 2001, per raons geogràfiques pràctiques, vàrem traslladar les reunions a Sant Antolí,  vora el riu Ondara, que és d’on n’hem manllevat el nom FÒRUM “ONDARA”. És un riu que ens identifica abastament. És un riu viu, que s’obre pas, gairebé desapercebut, per les eixarreïdes terres de la Segarra. Que s’esmuny silenciosament als peus de la  gran ciutat de Tàrrega, amb risc de contaminar-se durant la gran fira del teatre, però que de tant en tant és notícia a tots els diaris de l’Estat, perquè s’ha atrevit a passar per sobre de la Nacional II i ha forçat un colossal col·lapse.

Des de l’octubre del 2002, i per raons pràctiques de desplaçaments, ens reunim a Torà.

Procurem que en les nostres reunions s’hi respiri un clima ben familiar i col·loquial. Volem que quedi clar que som un grup d’opinió, no d’oposició. I que resta obert a tots els capellans que hi vulguin ser.

Ens agrada sobretot reflexionar sobre qüestions de teologia i pastorals, dels grans mestres. En aquesta tasca, ens hi fa l'aportació més reeixida el Mn. Jesús Huguet, oferint-nos la més recent, abundant i actual informació sobre aquests temes.

També és veritat que no ens reprimim a l’hora de comentar la situació pastoral del nostre Bisbat i de les corrents que van emergint des de dintre l'Església catalana, espanyola o universal. Aquesta actitud, l'expressem amb poques paraules en la nostra web, quan diem que "...som un grup que volem mantenir-nos vius i actius, sempre immersos amb tots aquells que lluiten per la renovació...".  D’acord amb aquest principi, el grup s’ha adherit a moltes manifestacions i protestes.

Avui et fem aquesta carta perquè potser t’has assabentat que ens hem adherit a la carta que un grup de solsonins de la ciutat de Solsona, ha dirigit al Sr. Bisbe en desacord per la "desautorització” de Mn. Huguet per la seva “Xàldiga” de Canonitzacions Accelerades.

Potser ens direu, que sempre signem, però que no donem mai la cara.

Les dues vegades que havíem elaborat un document en el que signàvem tots i el volíem fer públic, per prudència, per jugar net, per mantenir la pau, no es van publicar.

Del grup que vàrem iniciar les reunions, alguns ja no hi són, però s'ens n’hi han afegit d’altres. Els que quedem del  primer temps som: Pau Bordera, Tomàs Calvo, Joan Carreres, Florenci Cases, Jesus Huguet, Josep Malé, Josep Pleixats, Eduard Ribera, Lluis Solsona i Pep Vila Boixader.

Ens hem adherit a la carta dels solsonins perquè creiem que expressen amb prou claredat el nostre pensament i perquè és bo que vegin que compartim la mateixa desil·lusió.

No ens agrada gens haver de discrepar del nostre Bisbe, però tampoc no estem disposats a acceptar punts de vista, a cops de decret. La motivació que ens ha animat a  escriure és perquè trobem just i saludable que el Jesús Huguet publiqués la seva “Xàldiga” i considerem  exagerada la resposta episcopal.

Amb l’esperança que ben aviat tornarà a regnar la calma, ens acomiadem de tu amb una forta abraçada.