Així es pot qualificar la carta adreçada pel Sr. Bisbe a tots els rectors de la diòcesi de Solsona sobre les celebracions comunitàries de la Penitència sense confessió individual detallada. La carta, molt correcta en la forma, és dura i terminant en el contingut. Després de declarar invàlides aquests tipus de celebracions, acaba amb aquestes paraules: "Us demano que ens ajudem mútuament a donar per definitivament acabada aquesta pràctica".

Així es pot qualificar la carta adreçada pel Sr. Bisbe a tots els rectors de la diòcesi de Solsona sobre les celebracions comunitàries de la Penitència sense confessió individual detallada. La carta, molt correcta en la forma, és dura i terminant en el contingut. Després de declarar invàlides aquests tipus de celebracions, acaba amb aquestes paraules: "Us demano que ens ajudem mútuament a donar per definitivament acabada aquesta pràctica".

Però el mal és que no hi ha alternativa. I, si el Sr. Bisbe la sap, que ens la digui! En quina situació queden els pobres capellans? En quina situació queden els penitents? Sembla com si l’únic que importés al Sr. Bisbe fos l’acompliment de "les normes litúrgiques i canòniques", corroborades per Joan Pau II i Benet XVI. Les persones no compten.

No trobaríem millor comentari que aquestes ratlles de José Antonio Pagola en la introducció del seu llibre: "Escribo este libro desde la Iglesia católica. La conozco desde dentro y sé por experiencia lo fácil que es confundir la adhesión a la fe cristiana con la defensa de una herencia religiosa multisecular. Conozco bien la tentación de vivir correctamente en su interior, sin preocuparnos de lo único que buscó Jesús: el reino de Dios y su justicia. Hay que volver a las raices, a la experiencia primera que desencadenó todo".

FÒRUM ONDARA, desembre 2007