L'ESCÀNDOL DE L'ELECCIÓ DEL BISBE DE BARCELONA

Una mica des de lluny, però no pas amb indiferència (perquè el que passa al Cap i Casal afecta a tot Catalunya) hem seguit el procés de la designació del bisbe de Barcelona. L'espectacle és depriment. Fa gairebé tres anys que Barcelona espera la renovació del seu bisbe. Què és el que passa? No ho sabem, ens hem d'acontentar amb rumors. Només sabem que les altes esferes no s'acaben de posar d'acord; però no sabem per què. Aquestes són coses de grans que els petits no poden saber, no fos cas que ens escandalitzéssim, i per això s'han de portar amb el màxim secret. Però el que realment ens escandalitza és el que està passant: que les altes jerarquies s'estiguin barallant, no pas pel major bé dels fidels i de la diòcesi, sinó per interessos mesquins i inconfessables. Això és el que realment ens escandalitza. "Entre vosaltres no ha de ser així", ens va advertir Jesús. Però encara és pitjor. Perquè a la societat civil les coses es poden tractar democràticament i ventilar als mitjans de comunicació. A l'Església més d'una vegada tens la impressió que t'estan jugant l'ànima als daus sense que et puguis defensar.

I no s'hi val a dir que les coses han de ser així perquè l'Església és jeràrquica. El Concili ens va dir ben clar que l'Església és abans un poble amb una igualtat radical en dignitat i responsabilitat i que per això mateix és també comunió i corresponsabilitat. Ningú, ni el Papa, no té el monopoli de de l'Esperit, perquè aquest habita no sols en cor dels fidels sinó de tots els homes de bona voluntat i que per tant no hi ha altra manera de poder ser-li fidel que escoltant tothom. Per molt jeràrquica que sigui l'autoritat de l'Església, mai no podrà prescindir de la seva dimensió comunional, radicalment democràtica. És per això que en la més venerable tradició de l'Església, la dels sis primers segles, tenia tanta importància l'elecció que la comunitat dels fidels feia dels seus propis bisbes. "Ningú no ha de ser imposat com a bisbe als qui no el volen. Cal cercar la voluntat del clergat i del poble", dia el papa sant Pere Celestí. El bisbe havia de ser de la comunitat diocesana i elegit per ella. No es podia admetre que el bisbe es busqués un successor afecte pel seu compte.

El gran pecat de l'elecció del bisbe de Barcelona és que totes les deliberacions i maniobres s'hagin desenvolupat d'esquena a la comunitat diocesana, la més directament interessada. Després el bisbe entrant farà literatura mística dient que s'esposa amb la diòcesi de Barcelona. Però quina mena d'esposalles són aquestes que no compten amb el consentiment de l'esposa?

És qüestió de dignitat. Si és veritat que ens hem fet grandets i volem ser tractats com a majors d'edats, no podem acceptar ni un dia més l'actual sistema d'elecció de bisbes. Les dificultats pràctiques que pugui comportar la participació del poble amb una mica d'imaginació i de bona voluntat es poden solucionar. Però el que no es pot fer de cap manera és seguir mantenint un sistema que atempta contra els drets més elementals de la persona i de tot el cos social.