CONTRADICCIONS

Diumenge de Rams 01-04-07 Lc. 19, 28-40) Jesús muntat en un burret, l’estrena. La gent espontàniament li encatifen el camí.	L’estètica litúrgica, quant d’encarcarament, de falta de vida, de distanciament, de complexitat!. No hi ha sintonia entre els actors i els espectadors. ¿No serà que a molts ja els interessa distanciament per no haver-se volgut integrar, encarnar?
Diumenge 25-03-07 (Jn. 8, 1-11) Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona... Li feien la pregunta insidiosament... Aquell de vosaltres que no tingui pecat que comenci a tirar pedres... Tampoc jo no et condemno...	Amb quants fariseus i mestres de la seva llei estem topant perquè insidiosament se la estan fent per a poder condemnar? Jesús, l’únic que pot, i no condemna!
Diumenge, 18-03-07 (Lc. 15, 1-3.11-32) “Els fariseus i mestres de la Llei murmuraven entre ells i deien: Aquest home acull els pecadors i menja amb ells”... Mentrestant el fill gran tornà del camp... Ha tornat el teu germà. El teu pare content. El germà gran s’indignà i no volia entrar... i ara que torna aquest fill teu després de consumir els teus béns...”	El germà gran és igual que els fariseus i mestres de la Llei. Uns i altres no saben què és estimar. ¿En l’Església de Déu els germans grans acullen als pecadors i als germans petits? ¿Són les que el Pare bo vol les categories existents en l’Església? “Ara que torna aquest fill teu”, i no diu el meu germà ¿aquest llenguatge no ofèn al Pare?
Diumenge, 11-03-07 (Lc. 4, 9-12) “Us penseu que eren més culpables que els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual... (...) “Senyor, deixeu-la, encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d’ara endavant; si no, ja la podreu tallar”.	Qui és menys culpable que qui en l’Església de Déu? “Si no us convertiu, tots acabareu igual”. El vinyater se’n sent, fins a cert punt, responsable, estima, i hi fa d’intercessor: “Senyor, deixeu-la encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré...” ¿Qui són i com se senten els vinyaters en l’Església de Déu?
Diumenge, 04-03-07 (Lc. 9, 33-35) “Mestre, que n’estem de bé, aquí dalt!...(...) Parlava sense saber què es deia ... (...) Del núvol estant una veu digué: Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo”.	Des de Pere, en l’Evangeli d’avui -“Mestre, que n’estem de bé aquí dalt”-, els jerarques miren de fer la seva. Sort que Lluc ens diu que “parlava sense saber què es deia”. Jesús anava per una altra banda: “Parlaven del seu traspàs”. “Escolteu-lo”... Fa centúries que l’Església Jeràrquica es predica més a ella  que a un Jesús escoltat.
Diumenge, 25-02-07 (Lc. 4, 9-12) “Si ets el Fill de Déu, tira’t daltabaix. Diu l’Escriptura: Donarà ordre als seus àngels de guardar-te. I encara: et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres. Jesús li contestà: No temptis el Senyor el teu Déu”	Quants disbarats es cometen en l’Església del Crist llançant-se a l’aventura de desfer el que ha costat molts anys i que a vegades és signe d’identitat d’aquella comunitat diocesana! No som el “Fill de Déu”, per això ensopeguem i temptem el Senyor.
Diumenge, 18-02-07 (Lc. 6, 27-38) “Però ai de vosaltres que escolteu, jo us dic... No judiqueu i no sereu judicats; no condemneu i no sereu condemnats; perdoneu i sereu perdonats... Tal com mesureu sereu mesurats”	“Ai vosaltres que escolteu...” ¿Molts jerarques de l’Església escolten el Crist? Són ells els que judiquen, els de baix sols podem criticar una mica; no podem condemnar, hem de suportar el seu abús d’autoritat condemnatori. Però per a uns i altres ens queda:  “Tal com mesureu sereu mesurats”
Diumenge, 11-02-07 (Lc. 6, 21) “Feliços els qui ara passeu fam: Déu us saciarà!”	Els signes luxosos d’una Església rica manifesten la seva pobresa evangèlica, la sordesa al clam dels famolencs i la insensibilitat davant el drama del nostre temps.
Diumenge, 04-02-07 (Lc. 5, 10) “No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes”	Mentre Pere no confiava en Jesús  “Mestre ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però ja que tu ho dius, calaré les xarxes” no es realitza la gran pescada. “Aparta’t de mi, Senyor, que sóc un pecador”. Església Jeràrquica, ¿quantes vegades has calat les xarxes En nom del Mestre, i quantes vegades has demanat perdó?.
Diumenge, 28-01-07 (Lc.4, 22) “Tothom l’aprovava i es meravellava  de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca”	Avui ens meravellem, no per les paraules de gràcia dels jerarques, sinó per les seves paraules de condemna, de política, de divisió, d’exclusió..., o pels seus silencis covards en defensa del poble, del feble, de la veritat...
Diumenge, 21-01-07 (Lc. 4, 21) “Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar”	Tornem amb els signes de credibilitat: portar la bona nova als pobres, proclamar als captius la llibertat, als cecs el retorn de la llum... Jerarques! Esteu massa atrafegats en moltes coses que no són del Regne, i llavors no teniu temps ni per dedicar ni estimar les persones.
Diumenge,14-01-07 (Jn.2,11) “Així començà els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell”	Els nostres fidels s’aparten de l’Església que tenim. La nostra església jeràrquica no dóna signes de credibilitat. Té les portes tancades per por del món, per més que Jesús digui moltes vegades “no tingueu por”.